Obertura

Aquí no passa res. Res no serà arreglat, ni destruït. No ve cap interpretació. Cap conclusió. Això és l'extrem solt d'un fil de paraules que una vegada foren sons. Sons que en algun moment ressonaren aquí i allà per l'univers, en algun racó de l'espai, o potser només en la imaginació d'un ésser humà. Ara, mentre aquestes línies passen davant els teus ulls, l'energia d'aquells sons fa molt que s'ha extingit, i només en queda el rastre fantasmal sobre la pàgina. Tots s'han silenciat. Tots els sons, i potser tot aquell món i tota la seva gent. Pot ser fins i tot que la ment que un dia va traçar aquests sons sobre el paper faci molt que no respira. Igual que aquest moment precís — el que va passar mentre llegies aquesta frase — ja ha passat, tots els moments d'aquest llibre han passat. Moments i imatges que s'haurien perdut en el murmuri febrós dels esdeveniments del món si no haguessin estat escrits aquí. Foren escrits per esdevenir un pont entre el meu món i el teu. Un pont des del meu món, en el moment en què escric aquestes frases, fins al teu, en el moment en què t'asseus a llegir-les. Des d'aquest costat, desfaig el fil de les paraules, i des de l'altre, tu el reculls. Com en la infantesa, quan la Maman desfeia la llana dels vestits vells, i nosaltres agafàvem el fil i voltàvem per la casa perquè la llana no s'amuntegués. Potser la teva generació va arribar uns quants anys massa tard per a aquell món de llana — però imagina-t'ho: una vegada, en algun racó del món, els nens jugaven així. Ara jo desfaig el fil de les paraules, i tu l'agafes i te l'emportes cap al teu món, perquè no s'amuntegui aquí, en el meu món.